Dissabte dia 10 de juliol, una gran dia per a molts que volíem manifestar la nostra indignació envers la sentència del Tribunal Constitucional. Vull dir que va ser una experiència increïble, va ser impressionant veure tanta gent i compartir aquells moments amb persones tant diferents però amb un mateix sentiment. Un dia de festa i de objectius comuns, un dia on tots vem tenir l’oportunitat de fer sentir la nostra veu.
Durant tota la setmana els polítics van estar discutint com havia de ser la capçalera, i a l’hora de la veritat van ser els ciutadans i ciutadanes que van deixar enrere als polítics i al seu suposat protagonisme i van reivindicar que la presència més important havia de ser la de la ciutadania. Famílies complertes, nens, adults , gent gran. Persones d’altres cultures, i d’orígens diversos. Hi havia que parlaven en català i d’altres que ho feien en castellà. Hi havia que cridaven per la independència i d’altres que reivindicaven el dret a decidir.
Cada persona, cada ciutadà, cada crit i cada opinió tenia un valor individual i formaven part d’una sola idea i d’una sola reivindicació.
Tot i el que diuen alguns dels partits que no van voler participar a la manifestació, tothom allà sabia perfectament el que feien, tots i cada un dels assistents tenien clar que ha arribat el moment de cridar i de dir que ja hi ha prou, que volem que ens respectin i que entenguin el per què de la nostra indignació.
Va ser un dia fantàstic, va ser un moment històric i sobre tot em sento feliç d’haver participat i contribuir a l’èxit de la manifestació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario